Fall meeting
2006/11/23 No comments yetQuan vius a un país estranger és normal sentir-te una mica sol. Abans de fer-t’hi un lloc, tendeixes a unir-te a la gent amb interessos similars per tal de superar els problemes i angoixes. I quina millor manera de fer-ho que amb gent de la teva terra. Això és precisament el què fem a Califòrnia. Hi ha una comunitat de gent catalana als voltants de LA, que organitza activitats durant l’any i es reuneix dues vegades a l’any, primavera i tardor en el què es coneix com Aplecs. Per algun motiu hi ha un estrany nexe d’unió entre Catalunya i Califòrnia, i la comunitat catalana de Califòrnia és una de les més grans fora de Catalunya.
Aquest passat octubre, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’aplec de tardor. Com a nous (i joves) membres de la comunitat ens van assignar tasques a fer, com parar les taules, cuinar la paella o preparar la música. Més de 200 persones hi van assistir. La majoria d’ells eren catalans que van arribar aquí fa molts anys i van crear les seves famílies, però no volen deslligar-se del seu passat. D’altra banda, els aplecs també serveixen per recol·lectar diners (no pas gaire) per a pagar les activitats ordinàries del casal.
He d’admetre que va ser força divertit i sobretot recomfortant. Va ser la primera paella que vaig preparar en ma vida i no tenia ni idea de com fer-ho… hi van haver algunes queixes sobre la falta de sal, però al final el què importa és passar una bona estona junts. I sens dubte jo m’ho vaig passar molt bé!
Una de les tradicions catalanes més antigues són els Castells. Hi ha gent que es pren aquesta tradició molt en sèrio; i s’han arribat a construir estructures de 10 pisos. Nosaltres som simples estudiants, per tant ni tan sols ens acostem a aquest punt, però hem estat capaços de construir un castell de 5 pisos. Es requereix tècnica (per a la gent que s’enfila) i força (per la gent de sota). Jo no sóc pas gaire lleuger, per tant la meva posició natural seria a la base, però desafortunadament tot i la meva joventut tinc problemes d’esquena (als meus pares els han operat de 2 hèrnies discals a cadascun), per tant no hi puc participar. Abans de venir a Irvine, no havia mostrat mai interès per aquests elements de la cultura catalana, però ara em sap força greu no poder unir-me als meus companys i fer castells. Com la majoria de tradicions requereix una indumentària especial i em sembla que en aquest cas ràpidament podreu veure les camises de color taronja, el mocador al cap, i sobretot, les faixes.
Una altra tradició típica són les sardanes, la dansa popular de Catalunya. No explicaré en què consisteixen; em sembla que es millor si ho veieu vosaltres mateixos…
Pot semblar curiós, però em sembla que cultivo més les meves arrels catalanes ara que estic a l’estranger que no pas quan vivia a Barcelona.
TrackBack URI