Warning: session_start() [function.session-start]: open(/home/content/22/7218522/tmp/sess_spci21il9176g33sfsshs7ncc1, O_RDWR) failed: No such file or directory (2) in /home/content/22/7218522/html/blog/wp-content/plugins/wordpress-automatic-upgrade/wordpress-automatic-upgrade.php on line 121

Warning: session_start() [function.session-start]: Cannot send session cookie - headers already sent by (output started at /home/content/22/7218522/html/blog/wp-content/plugins/wordpress-automatic-upgrade/wordpress-automatic-upgrade.php:121) in /home/content/22/7218522/html/blog/wp-content/plugins/wordpress-automatic-upgrade/wordpress-automatic-upgrade.php on line 121

Warning: session_start() [function.session-start]: Cannot send session cache limiter - headers already sent (output started at /home/content/22/7218522/html/blog/wp-content/plugins/wordpress-automatic-upgrade/wordpress-automatic-upgrade.php:121) in /home/content/22/7218522/html/blog/wp-content/plugins/wordpress-automatic-upgrade/wordpress-automatic-upgrade.php on line 121

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /home/content/22/7218522/html/blog/wp-content/plugins/wordpress-automatic-upgrade/wordpress-automatic-upgrade.php:121) in /home/content/22/7218522/html/blog/wp-content/plugins/qtranslate-x/qtranslate_core.php on line 388
TA | ViToBlog
skip to content

TA

by ViTo • April 18, 2007 2 comments

Porto la major part de la meva vida essent un estudiant. Quan ets jove ho odies: només vas a l’escola perquè t’hi obliguen; a mesura que vas creixent t’hi acostumes i a la que arribes a l’institut ja tens el teu petit món centrat en els companys de classe. Per la majoria de gent aquests són els millors anys. Llavors és quan progresses cap a la universitat, i a mesura que s’acosta el final de la vida d’estudiant tens més ganes de què s’acabi d’una vegada per totes. Més que res, estàs ansiós de trobar una feina i començar a guanyar diners. És irònic però, que tan aviat com comences a treballar t’adones que la vida d’estudiant de la qual sempre t’has queixat és molt millor que no pas la vida del treballador.

No em malinterpreteu, no sóc pas un vago, si s’ha de fer, treballaré com el què més, però al moment de prendre la millor decisió pel meu futur, he de considerar tots els pros i contres, i precisament aquest era un dels arguments per tornar de nou a la universitat com a estudiant graduat. I això és el què vaig fer 😉 . Tot i això, ara és força diferent, ja que a l’estar a una universitat Americana he de considerar-ne el preu (a Barcelona només valia uns 400€ el semestre). Fins ara, he gaudit d’una beca que pagava les taxes de l’universitat, però això implica que en qualsevol moment em poden demanar que faci certes tasques per cobrir parcialment el cost de mantenir-me. Els dos primers quadrimestres a UCI van passar volant, i ara, en aquest tercer m’han demanat que faci de TA, o sigui Teaching Assistant, què seria de Professor Assistent.

Si, ho heu sentit bé: Seré professor assistent! No és solsament que fins ara no havia fet mai de professor, sinó que diguem que tampoc m’apassiona parlar en públic; i òbviament la cosa empitjora si no puc fer-ho en el meu idioma matern. Aparentment, aquí no és pas tan important i la majoria d’estudiants graduats ho fan per tal de pagar les taxes de la universitat, o sigui que em vaig haver de posar mans a l’obra… Tot el què em van dir fou: “has de fer problemes del llibre i ajudar als estudiants”, així que com us podeu imaginar anava bastant perdut. No m’haurien d’explicar més coses? No m’haurien de preparar més? Es veu que no.

Abans de la primera classe, m’imaginava en un auditori immens davant d’una multitud, i no era pas una visió agradable! Tot i que la realitat no havia de ser aquesta ni de bon tros, estava bastant nerviós igualment. La primera classe queia en dimecres a les 8 del matí; ja veieu quina manera de començar… Tal com hi anava no sabia ben bé què esperar i finalment quan hi vaig arribar no hi havia ningú! Us ho cregueu o no, em vaig sentir alleujat i vaig pensar que al cap i a la fi potser no em caldria donar la meva primera classe fins una setmana més tard. Però dos minuts més tard el meu primer estudiant va arribar; això si, tal com vaig veure la seva cara em vaig relaxar completament. Semblava intimiditat, així que em vaig tranquilitzar ja que segurament ell devia estar pensant “pfff, estic a soles amb el profe“.

Ara ja tranquil, vaig començar a parlar; tot va anar sobre rodes i la resta dels meus estudiants van anar arribant de forma escalonada. El contingut era més aviat avorrit, però tampoc puc fer-hi molt per solucionar-ho! Els 50 minuts van passar bastant ràpid (almenys per mi) i la primera classe va arribar al seu final…

Suposo que el següent pas ha de ser millorar les meves habilitats com a professor; espero que els meus estudiants no s’avorreixen massa durant el procés. Em sap greu nois 😉

Comments RSS

  1. Sergio

    Estic flipant! Això és massa surrealista!! Però bé, me n’alegro que te n’hagis sortit tan bé. Com portes haver de matinar? jeje

    Salut!

    Sergio

  2. admin

    si tu flipes imagina’t quan m’ho van dir a mi!
    tot guai, arribat el moment ho fas i ja està 😉
    I lo de matinar, no he tingut la sort que vaig tenir a Alemanya i no tinc persiana o sigui que la llum em desperta ben aviadet normalment…


Warning: Unknown: open(/home/content/22/7218522/tmp/sess_spci21il9176g33sfsshs7ncc1, O_RDWR) failed: No such file or directory (2) in Unknown on line 0

Warning: Unknown: Failed to write session data (files). Please verify that the current setting of session.save_path is correct () in Unknown on line 0